Una vintena d’estats anuncien una aliança contra el carbó

carbó

La Cimera del Clima de Bonn (COP23) ha reunit durant les últimes dues setmanes a prop de 25.000 persones d’uns 200 països. L’objectiu era analitzar la lletra petita de l’Acord de París. De la cimera, surten alguns compromisos concrets. Canadà i Regne Unit van llançar aquest dijous una aliança per demanar als països que estableixin un calendari de tancament de les seves centrals de carbó, el combustible fòssil que més contribueix al canvi climàtic.

A l’aliança se sumen també Angola, Àustria, Bèlgica, Costa Rica, Dinamarca, Fiji, Finlàndia, França, Itàlia, Luxemburg, Illes Marshall, Mèxic, Holanda, Nova Zelanda, Portugal, i Suïssa. I l’objectiu és arribar a la propera cimera del clima de Katowice (Polònia) amb almenys 50 països a la plataforma.

El carbó genera el 40% de l’electricitat al món, però que és “una de les majors fonts de contaminació, i de problemes per a la salut de les persones”, va dir durant la seva intervenció la ministra de Medi Ambient i Canvi Climàtic del Canadà, Catherine McKenna.

La creació d’aliances de països és clau per a Jose Luis Samaniego, Director de la Divisió de Desenvolupament Sostenible de la Comissió Econòmica per a Amèrica i el Carib (CEPAL). “El gran repte és aconseguir treballar amb els millors exemples regionals i fer grans grups de països que afavoreixin el canvi”. Samaniego creu que a Amèrica Llatina s’aconseguirien més avenços si s’abordés el canvi climàtic com a regió i no país a país.

“Per exemple comparar metodologies és millor fer-ho regionalment i permet que els països aprenguin més de pressa. Assolir un estàndard de comptabilitat o mesurament també és un esforç que funciona millor regionalment que anant país per país, perquè acabes no tenint dades comparables”, explica.

Considera que el repte més gran de la regió és generar una mentalitat coherent al voltant dels nous requeriments del desenvolupament.

“I aquí tenim el problema no només del canvi climàtic, sinó de l’Agenda 2030 i no tots els objectius són compatibles entre si, en el sentit que una taxa de creixement alta pot afavorir les emissions i una taxa que no sigui prou alta no et resol els problemes de l’ocupació”, remarca. “Has d’aconseguir el punt on les dues polítiques es troben. Has d’aconseguir que la política climàtica es converteixi en una política de desenvolupament, que millori en tots els camps: ocupació, creixement, generi diversificació productiva i protegeixi la teva divisa.

Com s’aconsegueix això? “Amb una combinació de, per exemple, major absorció d’energies renovables, major penetració de vehicles de transport elèctrics a escala massiva, però juntament amb una política industrial que et permeti fabricar regionalment els components d’aquests nous sectors industrials. Aquí estaries combinant, protecció de divises, protecció d’ocupació i un motor nou per al desenvolupament amb protecció del clima”.

Be the first to comment on "Una vintena d’estats anuncien una aliança contra el carbó"

Leave a comment