El Tribunal Constitucional porta el Regne d’Espanya a la turquització

Regne d'Espanya

Sóc perfectament conscient que hi ha diferències importants entre Turquia i el Regne d’Espanya, per exemple un és una república, i l’altre una monarquia, fet que sobre el paper permet que qualsevol turc pugui ser cap d’estat, a diferència dels súbdits del rei espanyol on la primacia la tenen els espermatozous o els ovaris borbònics, pot semblar un petit detall, però no deixa de ser important, malgrat que Erdogan tingui la temptació monàrquica.

Hi ha altres diferències, sense dubte el grau de violència que la majoria turca infligeix a les minories nacionals dins el territori del seu estat, és incomparable amb aquella que patim nosaltres en aquests moments històrics, la qual cosa no vol dir que la dreta borbònica i reaccionària encarnada per Anson, Indra i altres ja comencin a demanar sang via periodística, i ja sabem que per procedir a la repressió sagnant cal preparar-la primer, cal justificar-la als ulls de la pròpia població.

La diferència al moment està en el fet que el Regne d’Espanya fa part de la Unió Europea i certes vel·leïtats criminals que fan part del DNA de la dreta espanyola no poden explotar lliurement actualment, els cal doncs substituir els carros de combat i els avions utilitzats amb alegria per Erdogan, per tribunals que intentin oferir una imatge de legalitat encara que estigui mancada de legitimitat, a les seves accions repressives.

Però l’objectiu és el mateix als dos estats, crear un estat/contenidor de formalitat legal, mancat de legitimitat democràtica per anorrear les minories nacionals que sobreviuen al seu intern i eternitzar en el poder un grup social no productiu que parasita dels pressupostos de l’estat, i en el cas espanyol continuar amb l’espoli econòmic de Catalunya per evitar entrar en un col·lapse definitiu.

Ahir, el Tribunal Constitucional espanyol ha tornat a encarar-se contra la legalitat i legitimitat democràtica del Parlament de Catalunya, afirmant en una nova comunicació a la cambra catalana “no hi ha cap més legitimitat que la legalitat constitucional”, afirmació feta sense rubor i que equiparà el tribunal constitucional espanyol, a qualsevol tribunal, de qualsevol dictadura, de qualsevol temps i lloc.

Legalitat i legitimitat són una cosa molt diferent. Algú pot complir la llei formalment, fredament, no respectant el seu “esperit”, i tot i ser objectivament injust, pot ser legal, però no arribara mai a la “legitimitat”.

El pur compliment de la llei, la legalitat, no té la força de la legitimitat. La legitimitat exigeix, més enllà de la legalitat, el consens o l’acceptació dels participants afectats.

Per arribar a un acord vàlid cal que tots els afectats hagin pogut participar simètricament, amb raons i no amb violència, i hagin arribat a aprovar una cosa que guanyi l’acceptació de tots, o almenys d’una majoria determinant. Si l’aplicació injusta de la llei, per un jutge injust o una institució que ha perdut la seva acceptació s’imposa a algú que no ha estat convençut que la interpretació de la llei i la seva aplicació al cas concret és justa, el tal acte pot denominar-se superficialment de legal, però no de legítim.

La legitimitat afegeix al compliment objectiu de la llei la convicció subjectiva a les raons adduïdes en la seva aplicació. Forçar coactivament una interpretació o una aplicació dubtosa de la llei davant d’un poble no convençut, que no s’adhereix al consens que pretén el jutge, i aquest poble no accepta al jutge per raons objectives que li permeten suposar que es tracta d’una aplicació injusta, aquest podrà omplir-se la boca dient que és legal, que té “legalitat” i que cal “respectar a les institucions”, però la veritat és que no pot arribar a la plenitud de la “legitimitat” perquè no pot amagar la injustícia.

Aquesta mancança de legitimitat de tot el sistema instaurat per la constitució borbònica del 1978, no és qüestionada només per una minoria nacional com la catalana, des de les mateixes estructures de l’estat es contesta asprament aquesta deriva autoritària i fora de la legitimitat democràtica, fa pocs dies informàvem de la iniciativa de Jutges per a la Democràcia, que demanva a Diego García Sayán, nou Relator Especial sobre la independència de magistrats i advocats de Nacions Unides, una seva visita a Espanya per comprovar la mancança de independència judicial a l’estat espanyol.

Quan el tribunal espanyol afirma “no hi ha cap més legitimitat que la legalitat constitucional” no està fent res més que intentar sacralitzar el text constitucional, ignorant o oblidant-se d’un ensenyament jurídic bàsic sobre els textos sagrats, fet per aquell al qual anomenaven Jesús de Natzaret als seus seguidors fa uns dos mil anys “El sàbat (la llei) us ha estat donat a vosaltres, però vosaltres no heu estat donats al sàbat (la llei)”, una claríssima indicació que la supremacia i la legitimitat és sempre a les mans del poble, diguin el que diguin els fariseus d’ahir i d’avui que ens apareixen com interprets de les taules de la llei.

Gustau Navarro i  Barba

Be the first to comment on "El Tribunal Constitucional porta el Regne d’Espanya a la turquització"

Leave a comment