Soledat Balaguer

Genève

Genève: l’argument essencial

La reunió anual del Comitè de Drets Humans de l’ONU i el festival de cinema de Drets Humans que es celebren aquests dies a Genève donen a la República Catalana l’altaveu més important mai obtingut davant la comunitat internacional. Dues sessions de la reunió del comitè es dedicaran a Catalunya i la projecció d’un documental produït per Capa, “Catalogne, l’Espagne au bord de la crise…


holandesos

De com els holandesos es van deslliurar de Felipe

El presentador del programa no es va estar de dir: “El que els catalans no han aconseguit aquest any, nosaltres ho vam fer el 1581!” Dimecres, el programa Pronkstuk van Nederland, “El millor d’Holanda”,  va proclamar que el més important de tot el patrimoni cultural neerlandès era el document denominat Plakkaat van Verlatinghe, el “decret d’abandó”, segons el qual els Països Baixos deixaven de reconèixer Felip…


Minority Report

El Suprem, o la distopia de “Minority Report”

La lectura de la resolució del Tribunal Suprem sobre el vicepresident Junqueras ens posa davant una evidència: ha arribat la distopia que a principis de segle va dirigir Spielberg, Minority Report. Els jutges donen per fet una sèrie d’actuacions –que no han estat jutjades i que, per tant, no s’ha demostrat que hagin existit- i, en conseqüència, ordenen presó preventivament, no fos cas que el vicepresident…


“la raja  de tu falda”

El vot de “la raja  de tu falda”

Els balls de l’Iceta són massa sofisticats pel seu públic habitual. Cançons de fa anys, i en anglès! On s’és vist. El milió de vots de l’Arrimadas és la resposta esperada en el que abans s’havia qualificat com a cinturó roig de les àrees metropolitanes de les ciutats amb potencial industrial.  I, per cert, què fan els sindicats? Connais pas. S’han quedat en el discurs dels…


Ratko Mladic

Ratko Mladic i l’estiu de les bicicletes

Fa uns mesos, mentre posava combustible en una gasolinera de l’autopista, una dona que tornava al seu cotxe després de pagar se’m va quedar mirant. Es va apropar amb timidesa: “perdoni que la molesti, però, vostè és la Soledat, oi?”. Em sonava la seva cara, però de seguida es va presentar: “Sóc la Dunja, la Dunja de Sarajevo. Vaja, de Gualba”. Llavors vaig reconèixer els…


problema

27 d’octubre: Espanya té un problema

“Els estats no tenen aliats sinó interessos”. La frase, atribuïda al negociador anglès dels tractats d’Utrecht, continua resumint, tres segles més tard, la base operativa de les relacions internacionals. Ergo, Espanya té un problema. El té, en primer lloc, perquè el dia abans, el 26, hi ha reunió del Banc Central Europeu. Segons apunten tots els coneixedors de les entranyes financeres europees, aquell dia el…


Manifesteu-vos

Vosaltres que podeu, manifesteu-vos

Perquè, aquesta vegada, jo no puc ser-hi. El 18 de juliol, el meu cor va perpetrar un cop d’estat: em trobava fatal i vaig anar al meu CAP.  Dues hores després, ja m’havien col·locat un stent al Trueta: una artèria bloquejada al 95%. Vaig fer un infart. Homenatge particular a la nostra sanitat pública, em van salvar la vida. Per primer cop des del 1976…


cal viva

Amb serenitat: recordem la cal viva

M’he resistit tant com he pogut a les diverses teories conspiratòries que han vingut arribant aquests dies, però finalment em rendeixo. “És més gros del que sembla”,  m’ha dit una persona que forma part dels cossos de seguretat del país. Me la crec, aquesta persona. I no li he preguntat res més, perquè sé que no pot dir res, si és que hi ha alguna…


l’autodeterminació

El dret a l’autodeterminació és el primer dels drets humans

Pactes de Drets Civils. I punt. L’exposició de motius de la llei del referèndum comença dient: “Els Pactes sobre Drets Civils i Polítics i sobre Drets Econòmics, Socials i Culturals, aprovats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 19 de desembre de 1966, ratificats i en vigor al Regne d’Espanya des de 1977 – publicats en el BOE, 30 d’Abril de 1977- reconeixen el dret…


Guanyareu el referèndum

“Vostè és catalana? Guanyareu el referèndum?”

Compartim taula en un restaurant de la nova Pompeia. Passo uns dies a Roma i he optat per una excursió organitzada, són gairebé 600 kilòmetres entre anar i tornar. Aquests dies he comprovat que ja no cal afegir que sóc “de Barcelona” com a referència. Tothom sap on és Catalunya. M’ha fet la pregunta un metge que s’ha presentat com australià, i ha afegit “d’origen…