Segons l’ “informe Chilcot” Saddam Hussein no representava cap “amenaça imminent” l’any 2003

Segons l’ “informe Chilcot” Saddam Hussein no representava cap “amenaça imminent” l’any 2003

“Hem arribat a la conclusió que el Regne Unit va decidir unir-se a la invasió de l’Iraq abans que s’esgotessin les opcions pacífiques pel desarmament. En aquell moment les accions militars no eren l’última opció”, ha declarat aquest dimecres durant el seu discurs sir John Chilcot, l’home que ha encapçalat la investigació sobre la guerra a l’Iraq.

Els punts clau de l’informe són els següents:

Tony Blair era conscient que la invasió de l’Iraq augmentaria l’amenaça per al Regne Unit per part d’Al-Qaida

– La invasió de l’Iraq per part del Regne Unit va ser un error i les seves conseqüències se segueixen notant

– Les accions del Govern de Blair a l’Iraq es van basar en dades d’intel·ligència errònies

– Les sentències sobre la gravetat de l’amenaça que representaven les armes de destrucció massiva de l’Iraq es van presentar amb una certesa injustificada

– Tot i les advertències explícites, les conseqüències de la invasió es van subestimar. La planificació i la preparació per a un Iraq després de Saddam Hussein van ser totalment inadequades.

– El Govern no va aconseguir els seus objectius declarats

“El 2003, per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial, el Regne Unit va participar en la invasió i l’ocupació a gran escala d’un Estat sobirà. Va ser una decisió de la més extrema gravetat. No hi ha dubte que Saddam Hussein era un dictador brutal que va atacar la població de l’Iraq, va reprimir i va matar a molts dels seus propis ciutadans i violar les obligacions imposades pel Consell de Seguretat de l’ONU. Però el que la investigació es pregunta és si va ser just i necessari envair l’Iraq el març del 2003 i si el Regne Unit podria i hauria d’haver estat millor preparat per a les conseqüències”, ha declarat també Chilcot.

El mateix Tony Blair ja ha reaccionat a la publicació de l’informe i ha declarat que
“L’informe ha d’enterrar les denúncies de mala fe, mentida o engany. Tant si la gent està d’acord amb la meva decisió de dur a terme una acció militar contra Saddam Hussein o no, ho vaig fer de bona fe i en el que creia que seria el millor interès del país”, ha afirmat Blair. “Eliminar a Saddam Hussein era important i el seu enderrocament no va ser la causa de l’actual augment del terrorisme”, ha declarat. Ha afegit també que està disposat a assumir tota la responsabilitat pels errors relacionats amb la campanya militar.

L’informe també explica com va anar la cooperació entre els Estats Units i el Regne Unit pel que fa a l’Iraq després dels atacs de l’11 de setembre. Just després dels atemptats el llavors primer ministre britànic, Tony Blair, va instar al seu homòleg nord-americà, George W. Bush, a no prendre accions precipitades sobre l’Iraq.

A principis de desembre, la política dels Estats Units havia començat a canviar i Blair va proposar que els dos països treballessin en el que va denominar “una estratègia intel·ligent” per a un canvi de règim a l’Iraq. Quan els dos líders es van reunir a la ciutat texana de Crawford a l’abril de 2002, contemplaven només contenir a Hussein, però més tard la postura del Regne Unit va canviar dràsticament i el Comitè Conjunt d’Intel·ligència va decidir que era impossible derrotar Hussein sense envair l’Iraq i va qualificar al país d’amenaça.

Finalment, l’informe ha revelat que vuit mesos abans de la invasió de l’Iraq Tony Blair li va dir a Bush: “Estaré amb tu passi el que passi”.

La comissió va ser creada pel primer ministre successor de Blair, Gordon Brown. Després d’haver acumulat un important retard i generat una gran polèmica, l’informe, que els ha costat als contribuents britànics uns 13 milions de dòlars, finalment ha estat publicat avui. El document té una extensió de més de 2,5 milions de paraules.

Be the first to comment on "Segons l’ “informe Chilcot” Saddam Hussein no representava cap “amenaça imminent” l’any 2003"

Leave a comment