Raons per les quals a Noruega consideren emigrar als Estats Units una “merda”

Noruega

Noruega va ser nomenada l’any passat com la nació més feliç del planeta i és coneguda per oferir un estat de benestar que va des del bressol fins a la tomba, finançat en part per les seves grans reserves de petroli i gas natural.

El fons sobirà de Noruega acaba de superar per primera vegada el bilió de dòlars. Dit d’una altra manera, el país nòrdic ja té estalviats uns 190.000 dòlars per a cadascun dels seus 5,2 milions d’habitants. Una fita important en la breu història d’aquesta “guardiola” col.lectiva creada a començaments dels anys 90.

Mentre que centenars de milers de noruecs van emigrar als EUA al segle XIX, només 502 d’una població de 5,3 milions de persones es va traslladar als Estats Units l’any 2016, 59 menys que l’any anterior, segons dades del centre Statistics Norway.

L’exabrupte de Donald Trump sobre Haití i altres països “shithole” que podríem traduir per països latrina, pot ser escandalós però no sorprenent, com tampoc va ser casual que esmentés Noruega com l’origen d’immigrants més apropiats per als Estats Units.

Segons les tesis de Joseph Arthur de Gobineau (1816-1882) i altres teòrics del racisme científic, propugnat pel nazisme i el supremacisme blanc, Escandinàvia és el màxim exemple de la suposada puresa racial ària. De fet, la Comissió Dillingham, creada pel Congrés el 1907 per establir quotes migratòries segons el seu origen nacional, ha subratllat el 1911 que els estudis etnològics deien que els països escandinaus eren l’origen del tipus més pur de la “raça” nòrdica o teutònica.

La invitació a poblar els Estats Units de noruecs, ha trobat un entusiasme tendent al zero absolut, també els dirigents de les formacions més conservadores, han contestat Trump amb un irònic “No gràcies”. Mirem algunes possibles raons d’aquest nul interès:

Els seus alts ingressos personals
Els ingressos dels noruecs han experimentat un augment mitjà del 69% des de l’any 1990 al 2016, un 10% més que els que han vist créixer els americans els seus ingressos en aquest període.

Segons dades del Banc Mundial, el 2016 el Producte Intern Brut (PIB) per capita dels noruecs va ser de 59,384 dòlars de mitjana, mentre que l’any 1990 era de 18,431.

L’ingrés mitjà per capita dels americans el 2016 va ser 57,638 dòlars, mentre que l’any 1990 era de 23.954 dòlars.

Podríem dir que no és molta la diferència, però la inequitat social és un factor de pes que provoca la diferència en la distribució real de la riquesa: l’Índex Gini del Banc Mundial, en el qual 0 és indicatiu d’una equitat perfecta i 100 l’extrem contrari, aquest índex dóna un valor a Noruega de 26,8 mentre que aquell dels Estats Units és de 41.

El país més feliç del món

El seu fred clima no és precisament paradisíac, però sembla que aquest fet no és un impediment perquè els noruecs considerin que viuen al millor lloc del món. El país nord-europeu va ser declarat con el número 1 de l’Informe Mundial de la Felicitat de l’any 2017, en el qual els Estats Units ocupen el lloc 14.

Noruega va obtenir un índex de felicitat de 7,54 punts després de l’anàlisi que avalua ingressos per càpita, salut i expectativa de vida, llibertat, generositat, i suport social en un entorn de mínima corrupció a les institucions privades i del govern. Segons l’informe, la qualificació de felicitat dels nord-americans va caure un 5% durant l’última dècada.

Els Estats Units té un nivell de pobresa infantil més alt que els països rics europeus. “Els països feliços són els que tenen un equilibri saludable de prosperitat, mesura convencionalment i capital social, que significa un alt grau de confiança en la propia societat, amb baixa desigualtat i confiança en el govern”, segons declracions de Jeffery Sachs, director de l’equip que va elaborar l’informe.

Seguretat social i salut
Una de les batalles que ha volgut realitzar el president Donald Trump és eliminar el sistema de seguretat social del seu predecessor, Barack Obama, ja que considera que l’anomenat Obamacare és un sistema costós per al govern.

Els nord-americans no tenen accés gratuït al metge, sinó que han de pagar generalment una assegurança sanitària a preus prohibitius per la majoria de la població per poder accedir als serveis de consultes, medicaments i tractaments.

En canvi a Noruega, l’accés a l’atenció mèdica és gratuït a través del Sistema Nacional de la Seguretat Social, el qual cobreix a tota persona que tingui residència legal al territori, fins i tot els estrangers.

Un altre benefici social contrastant amb la deficient assistència social americana és la maternitat, ja que mentre que a Noruega una dona pot absentar-se de la feina fins a 45 setmanes amb el 80% del seu sou; als EUA no cobren ni un dòlar, segons dades de l’Organització Internacional del Treball (OIT).

Menys homicidis
Als Estats Units és més probable que una persona sigui víctima d’un homicidi que a Noruega.

El més recent Estudi Global de l’Homicidi, de l’Oficina de l’ONU contra les Drogues i el Delicte, mostrava una taxa de 4,88 homicidis per cada 100.000 habitants als Estats Units. El 60% dels homicidis intencionals en aquest país es van efectuar amb una arma de foc, segons les xifres de Nacions Unides.

A les ciutats de més de 200.000 habitants, amb índexs de pobresa superiors al 25%, la taxa d’homicidis s’eleva a 24,4, segons un informe de la Iniciativa per a la Solució de la Pobresa de la Universitat de Michigan.

En canvi, la taxa d’homicidis intencionals a Noruega se situa al voltant de 2,2 per cada 100.000 habitants, amb el número més alt de casos a la seva ciutat més gran, Oslo: 19 homicidis.

Accés a l’educació gratuïta
Quan Donald Trump va llançar la seva candidatura, l’any 2015, va dir que els EUA s’estava convertint en un país del tercer món per la seva deixadesa en matèria educativa.

Tot i que és la seu de desenes de les millors universitats del món, això no implica que el país tingui els millors resultats en les proves internacionals, a més hi ha el fet que gairebé totes les institucions d’educació superior són privades.

D’acord amb un estudi realitzat en el marc del Programa Internacional per a Avaluació de Competències, la primera potència va tenir un resultat mediocre a l’avaluació de la capacitat de lectura i habilitat numèrica.

Entre aquells que no havien acabat la secundària, els nord-americans estan entre els cinc països amb pitjors resultats; mentre que entre els que sí que havien acabat aquests estudis van quedar per sota de la mitjana.

Noruega, amb les seves vuit universitats i 24 escoles superiors totes elles gratuïtes, estan per sobre de la mitjana a l’avaluació sobre habilitats numèriques, mentre que els nord-americans van estar consistentment per sota de la mitjana. Encara podem dir més, els EUA va quedar en últim lloc tant entre aquells que no van concloure la secundària i els que sí que la van acabar.

Un funcionari del govern de Noruega, a sol·licitud de comentaris sobre les esperances de Donald Trump que hi hagués més migració noruega, va dir: “Respectuosament, declinem l’oportunitat”, i l’agència d’estadístiques de Noruega, que entre les seves funcions té el registre de l’emigració, va realitzar una pregunta a través de Twitter: “¿Hi haurà més ara?”.

Be the first to comment on "Raons per les quals a Noruega consideren emigrar als Estats Units una “merda”"

Leave a comment