Perill! Estem guanyant i ells ho saben

guanyant

Sis mesos després de la proclamació de la República, estem guanyant. I ells ho saben. La bèstia ferida ens voldrà fer mal de debò. El que s’ha vist fins ara es multiplicarà per mil. Cal, doncs, tenir les coses molt clares i fer honor, d’una vegada, als compromisos adquirits per la majoria parlamentària. Perquè estem guanyant i ells ho saben.

A aquestes alçades de la pel·lícula, malauradament, no confio que el president Torrent s’arrisqui a desobeir la darrera (?) andanada del Constitucional.

També dubto que ERC sigui capaç d’apostar per Puigdemont fins les últimes conseqüències.

Però, a veure, els partits polítics no s’adonen que, després de l’error de no proclamar la República el 3 d’octubre, mai no havíem tingut una oportunitat com la d’aquests darrers dies per guanyar el combat?

Cifuentes, la sentència de la Manada, la imputació de Gallardón, el judici dels nois d’Alsatsu, les sentències que poden anar caient les pròximes setmanes sobre la corrupció sistèmica del PP, el nou ridícul d’intentar condecorar uns policies alemanys per la detenció de Puigdemont que ha fet que els alemanys es posin, novament, les mans al cap… Espanya en estat de putrefacció pura, a la vista de totes les potències mundials. I el primer ministre turc, en visita oficial a Espanya, lloant les actuacions del gobierno. Si no aprofitem el moment, senyors polítics, novament tornarem a perdre el tren que està esperant que hi pugem d’una vegada.

I què hem de fer? Doncs deixar-nos de punyetes i fer veure que juguem el seu joc. No volen Puigdemont president? Doncs, nomenem un “president a l’interior” que estigui net com una patena d’imputacions. Si fos de la CUP, millor, al Borbó i a la triple SSS els donaria un infart però no tindrien més remei que signar el decret de nomenament. I els Comuns, que han dit que no votarien ningú del PDeCat, tindrien un problema per votar no, o per abstenir-se.

Perquè parlo d’algú de la CUP? Perquè és segur que ells no trairan Puigdemont, el president legítim. I perquè començaran a posar en marxa els decrets que ja estaven preparats l’1 d’octubre, com ens descobreix en Vicent Partal en el seu llibre. No puc pensar el mateix – i em sap molt de greu- de sectors del PDeCat ni de sectors d’ERC. Un president efectiu, com diuen els espanyols i els unionistes… que es posi a disposició del president legítim a l’exili per deixar el seu càrrec quan sigui possible i, mentrestant, posar en marxa d’una vegada el procés constituent, l’assemblea d’electes i el govern legítim de la República a Bèlgica, Berlín, o on sigui. Pràcticament tota la gent del meu entorn –molts d’ells votants o exvotants de convergència i esquerra- em diuen que això és el que ells farien. El problema és si PdeCat, Junts pel Sí i ERC serien capaços de deixar de mirar-se el melic i acceptar la jugada. I el problema seria si la CUP acceptaria investir algú que no fos Puigdemont, encara que fos del seu propi partit. Que no saben, tots plegats, que la miopia es pot operar amb un senzill raig làser?

Estem guanyant, i ells ho saben. Cal, doncs, mantenir l’avantatge que tenim sobre ells en aquest moment. Deixem el problema del canvi de la llei de presidència per més endavant, queden pocs dies. I no caiguem en el parany de pensar que ells no volen eleccions. I tant que les volen! Algú dubte que convocarien eleccions i declararien il·legals totes les candidatures independentistes? No només la llei de partits continua vigent. És que faran el que vulguin, com fa sis mesos que fan. I què farem, llavors? Pujar a la roda del hàmster i donar voltes davant les instàncies internacionals? I d’aquí a 10 anys ja veurem? Amb presos i exiliats? Amb 700 alcaldes inhabilitats davant les eleccions de l’any que ve?

Però a veure, senyors polítics, que no veieu la realitat?

Estan desesperats. Aprofitem-ho.

Perquè no només estem guanyant.

És que ja hem guanyat.

Només cal que ens ho creiem d’una vegada.

Soledat Balaguer

 

P.S.1) Ja em perdonareu pel to d’aquest article, però jo no sóc política, si no periodista i estic fins als nassos.

P.S.2) Fa un parell de dies, la RAI va avisar de la detenció d’un important carregament d’armes a Itàlia, que tenia com a destinació final Barcelona. Ho dic, perquè aquí ningú no ha dit ni ase ni bèstia. Per si encara queda algú als Mossos que puguin investigar sobre terrorisme.

Be the first to comment on "Perill! Estem guanyant i ells ho saben"

Leave a comment