Partit Popular, corrupció i venda d’armes

venda d'armes

Ahir dijous ens despertàvem amb la notícia de l’escorcoll a diverses empreses, presumptament relacionades amb la corrupció del PP de Madrid. Vull destacar, sobretot, l’escorcoll a una empresa potser no tan famosa com OHL, l’empresa de Villar Mir, però molt més sinistra: Indra.

Amb seu a Madrid, també la tenim molt a prop: concretament al 22@ de Barcelona hi ha un espectacular edifici on hi treballen, només en la divisió Indra Sistemas, més de mil persones. Indra Sistemas és la part de la companyia (que, per cert, presideix Fernando Abril Martorell) dedicada a allò que es denomina “Defensa”. En total, Indra dóna feina a més de 30.000 persones. Els principals accionistes són la SEPI (Sociedad Estatal de Participaciones Industriales, empresa pública), amb un 20%, i la família March, amb un 10%.

El principal client d’Indra Sistemas és el Ministeri de Defensa i participa en els sistemes de vol dels avions de combat F-2000, els Helicòpters Tigre i NH-90 que fabrica Airbus Defense and Space; tota l’electrònica i sistemes de comunicació de tota classe de bucs de guerra que construeix l’estatal Navantia; els blindats Pizarro i Lleopard que fabrica Santa Bàrbara; el guiat de míssils que disparen totes aquests armaments; i sembla que també desenvolupa sistemes de guerra electrònica, pels quals disposaria d’una factoria/búnquer a Madrid.

Durant un temps, el principal accionista d’Indra era Caja Madrid, després Bankia, després 20.000 milions de rescat com ja sabem tots. Durant més de 20 anys, a la direcció d’Indra hi havia Javier Monzón, amic personal del rei Juan Carlos i propietari d’un jet que el rei utilitzava, sembla ser, bastant sovint, quan desapareixia per viure les seves aventures internacionals. Fins al 2014, el responsable d’Indra a Barcelona va ser Manuel Brufau, germà d’Antoni Brufau, president de Repsol, abans de Gas Natural, i molt vinculat a la Caixa.

Indra Sistemas exporta a una trentena de països, per un valor, depèn dels anys, d’uns 2.000 milions, entre els quals hi ha Turquia, Aràbia Saudita, Egipte i Qatar.

L’època daurada d’Indra va ser quan Pedro Morenés va arribar al ministeri de Defensa Espanyol, un dia després de dimitir de president d’Instalaza, una empresa de Saragossa dedicada a la fabricació d’explosius i la gran productora de mines antipersones i bombes de dispersió. Instalaza, en 2007, havia subministrat bombes de dispersió, poc abans de ser prohibides, a Gadafi, que les va utilitzar contra els “rebels” de la primavera líbia. Quan van prohibir les mines antipersones, l’empresa va demanar una indemnització al Gobierno de 40 milions d’euros, que li van denegar. Però amb Morenés de ministre, l’empresa aragonesa va aconseguir 32 contractes per un import de 17 milions, dos d’ells, per un valor de 3 milions, sense contracte públic, per subministrar explosius a les forces armades espanyoles. L’any 2010, Morenés va ser president de MBDA España, l’empresa més important d’Europa en fabricació de míssils, que subministra al ministeri de Defensa el míssil Meteor per als avions de combat F-18 i F-2000. MBDA té com accionista principal Airbus i, per cert, també fabrica míssils portadors de caps nuclears.

Com que les portes giratòries no tenen fi, sembla que Pedro Morenés podria ser el proper ambaixador a Washington, però de moment el govern de Trump no ha donat el placet preceptiu. Senzillament, perquè la indústria armamentista i aeronàutica americana han posat el crit al cel. Entre altres coses, perquè acusen Morenés, durant el seu pas per Defensa, de no comprar recanvis per l’armament americà del qual disposava, i així, deixar-lo “morir”, i facilitar en canvi la compra d’armament nou de trinca (en època de crisis) a les empreses on havia tingut alguna cosa a veure, com he explicat.

I així estan les coses a les Espanyes. Ahir Esperanza Aguirre va dir, més o menys, “solo sé que no sé nada”. Bé, de fet, va dir que “saber, saber, yo no sabía nada”. Ve a ser el mateix, però en castizo.

Soledat Palaguer

 

(Fonts: Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Infolibre, Carrer, Público, Eldiario.es, El Confidencial Digital)

Be the first to comment on "Partit Popular, corrupció i venda d’armes"

Leave a comment