La Nova Ruta de la Seda no és una oportunitat per Catalunya.

La Nova Ruta de la Seda no és una oportunitat per Catalunya.

Viure en un món connectat és una realitat que a molts els hi sembla fruït d’un passat recent. Però aquesta és una idea errònia, les diferents poblacions humanes sempre han estat connectades i s’han vist afectades per fets que passaven a milers de quilòmetres de distància. Exemples clàssics d’aquestes connexions humanes serien casos com l’Antiga Ruta de la Seda, que connectava Europa amb la Xina, o el fet que la caiguda de l’Imperi Bizantí podria venir en part explicada perquè la pressió que l’emergència de l’Imperi Mongol va provocar sobre els pobles turcs de l Àsia Central, els va obligar a emigrar cap a l’Oest. El que ha canviat és la dimensió temporal d’aquestes connexions; s’ha escurçat el temps en què els esdeveniments en una banda del món tenen les conseqüències a l’altra. Això en gran part és possible gràcies als canvis en infraestructures de comunicació física i digital.

Avui en dia hi ha un nou projecte basat en l’antiga via de connexió entre la Xina i Occident, ja des de temps de l’Imperi Romà. Aquesta antiga ruta, o diverses rutes amb recorreguts similars, va existir durant milers anys, on llargues caravanes de camells van connectar persones, mercaderies i també idees al llarg d’Euràsia. Aquest projecte és la Nova Ruta de la Seda (NRS). La NRS comptarà amb dos eixos, un per mar i un altre per terra, on una extensa xarxa de ferrocarrils d’alta velocitat connectarien el Heartland de Mackinder

Vies marítimes de la Nova Ruta de la Seda.

Vies marítimes de la Nova Ruta de la Seda.

Les comunicacions terrestres comportaran un alt nivell d’interacció entre els països membres més elevat que en l’actualitat, a causa de l’ús que també en podrien fer a escala d’usuaris comuns, venint acompanyades les construccions d’hotels, botigues, centre de conferències, etc. Nova Ruta de la Seda, no és només un projecte econòmic, com tampoc ho va ser l’antiga. Per tant, vistes les potencialitats de connectar la “fàbrica del món” amb les zones riques en recursos naturals d’Àsia Central i Europa han fet que la Nova Ruta de la Seda es converteixi en la principal aposta geoestratègica i geoeconòmica de la Xina. De fet, fins i tot la Ruta de la Seda ha aparegut en pel·lícules com  Dragon Blade de Jackie Chan, on deixant de banda el rigor històric i la qualitat argumental, el que és interessant és com es mira de remarcar el paper de la Xina com a protectora dels pobles de l’Àsia Central. En aquest sentit, el projecte de la Nova Ruta de la Seda, malgrat romandre encara en els seus primers passos, és una realitat que va prenent cos, i que ja està tenint conseqüències geopolítiques importants – un bon exemple seria el cas de Síria, o el retorn d’una competència exacerbada per part de l’OTAN i la UE per Europa de l’Est. Difícilment Catalunya no es veurà afectada pel projecte. Però una economia altament periferitzada, basada en sectors de poc valor productiu com el turisme i amb una forta manca d’infraestructures i d’orientació estratègica, les oportunitats que pugui obrir la NRS suposen molts reptes per a la Catalunya actual.

En aquest sentit, la dimensió marítima de la NRS és el que pot interessar més a Catalunya. Les vies marítimes de la NRS pretenen augmentar les connexions entre el mar de la Xina amb el Mediterrani i el mar del Nord passant per l’Índic i el Golf Pèrsic. Com es pot apreciar al mapa, geogràficament Catalunya no forma part dels països considerats en el cor del projecte. Tot el contrari la NRS mou el focus europeu cap a l’Est i cap als Balcans. Es pot veure com el principal port del mediterrani occidental és considerat el de València i no pas el de Barcelona (de fet a la majoria de mapes, les rutes marines de la NRS s’aturen a Itàlia o Grècia, suposant que les connexions continuarien per vies terrestres). A això se li hauria d’afegir la possibilitat d’obertures de rutes cap a l’Àrtic, que a causa de l’escalfament global i al desglaç, en un futur pròxim podrien ser transitables. D’aquesta manera la Xina podria enviar els seus combois directament cap a Rotterdam i Hamburg, evitant passar per punts sobre transitats com el Canal de Suez i l’Estret de Malacca, majoritàriament sota control de la marina Nord-americana i els seus aliats.

L’absència del Port de Barcelona no és per tant una casualitat. És més aviat una conseqüència de o bé una manca d’estratègia o bé una mala estratègia econòmica en els darrers anys, orientada en la desindustrialització de l’economia catalana i en la seva periferització donant preeminència al turisme. Aquests dies els titulars catalans amb cert aire de les cròniques sobre meravelles modernes del XIX, ens han cantat les meravelles del Harmony of the Seas el “creuer més gran del món”i la importància de què hagi decidit convertir el port de Barcelona en una extensió dels destins recreatius del Carib. Mentre el Port de Barcelona es continuï conformant en ser capdavanter en creuers i no en mercaderies, difícilment serà un punt estratègic de la NRS.


En aquest sentit, l’especialització en la indústria del turisme podria tenir greus conseqüències en el futur. Bàsicament perquè especialitzar-se en el turisme, no és difícil. En un context on el dinamisme econòmic es mou cap a l’Est, els competidors del Mediterrani oriental podrien oferir els mateixos avantatges climàtic que la Costa Catalana amb l’oportunitat de fer negocis. La manca d’infraestructura terrestre també és un element que limita les possibilitats tant del Port de Barcelona com de Catalunya. El tristament famós, projecte del Corredor Mediterrani pren una importància, pràcticament de supervivència per l’economia catalana. Que alhora suposarà un augment de la competència amb Madrid. En aquest sentit podem veure com des de sectors estratègics de l’Estat espanyol, ja es proposa la 
connexió entre el Corredor central i les vies terrestres de la Nova Ruta de la Seda.

L’impacte econòmic d’aquest projecte és inqüestionable. I així se n’han fet també ressò alguns mitjans de casa nostra, però la qüestió s’ha presentat d’una forma superficial, mostrant-la com una oportunitat per als inversors, però sense tenir en compte la profunditat i l’impacte geopolític que aquest projecte suposa. Ningú dubta que Catalunya és plena d’individus que sabran com treure profit de la NRS. Però la qüestió no és pensar la NRS com la darrera oportunitat de “pelotazo“, sinó de com l’economia catalana en el seu conjunt pot estratègicament orientar-se tenint en compte aquest projecte. Com de costum, els missatges de les elits polítiques i econòmiques catalanes, s’han encarat més cap a la primera idea que cap a la segona.

Certament, és un error pensar en la Nova Ruta de la Seda com una “oportunitat”. La NRS, en cas que finalment acabi materialitzant-se, no és quelcom que es pugui simplement aprofitar o no: serà una realitat que canviarà l’orientació geopolítica i geoeconòmica del Mediterrani (com en part ja està fent). No cal recordar que la Xina ja no és aquell paratge llunyà on anar a fer negoci. La Xina fa temps que no és objecte, sinó un subjecte econòmic amb capacitat de marcar el que passa a casa nostra. La iniciativa de la NRS és la demostració que la Xina és un actor amb voluntat i capacitat de modelar la geografia per projectar el seu poder, canviant el valor geopolític de l’espai físic, com totes les grans potències han fet al llarg de la història, consolidant així la seva posició com una d’elles. En aquest sentit la NRS és un acostament i una integració física amb la nova realitat d’un món centrat en el Pacífic.

Tot i així, l’oportunitat existeix. La pitjor posició geogràfica respecte a l’Est del Mediterrani es pot veure compensada en l’avantatge i potencialitats de Catalunya en la resta d’elements; en aquest sentit, la geografia sí que jugaria en favor del Port de Barcelona respecte als ports del Mar del Nord. Però sense una correcta orientació estratègica, Catalunya no només estarà davant d’una oportunitat perduda; la Nova Ruta de la Seda és un tren que passarà i que pretén passar per damunt a tothom qui no l’agafi.

Miquel Vila

Be the first to comment on "La Nova Ruta de la Seda no és una oportunitat per Catalunya."

Leave a comment