La Guaiana francesa en estat de revolta

Guaiana francesa

Fins ara els manifestants del departament francès més gran d’ultramar, exigien només canvis de tipus socioeconòmics, com introduir un programa d’inversió, millorar el sistema sanitari, l’educació i la protecció social. Finalment, després de dues setmanes de protestes, han presentat una reclamació política.

“Exigim al president i al Govern iniciar negociacions amb la societat de la Guaiana per iniciar un debat obert i transparent, amb el propòsit de dotar d’un estatut especial a la Guaiana Francesa, situada massa lluny dels centres de la presa de decisió de la França metropolitana”, afirma un dels líders dels manifestants, Davy Rimane.

“Amb un altre sistema podríem decidir nosaltres mateixos el que és bo per a nosaltres” en lloc de “demanar permís per a tot” a França, explica Rimane.

Aquesta setmana el ministre de l’Interior de França, Matthias Fekl, i la ministra de Territoris d’Ultramar, Ericka Bareigts, han visitat la Guaiana Francesa. Les autoritats franceses han anunciat la disposició del Govern d’invertir 1.000 milions d’euros en l’economia de la Guaiana Francesa, un dels departaments més pobres de França, segons Reuters. No obstant això, els manifestants han rebutjat l’oferta argumentant que és “insatisfactòria” per fer front als problemes socials persistents.

Els col·lectius que representen els manifestants ja han iniciat negociacions amb representants del Govern francès, informa el portal France Guyane. Tenen previst redactar un acord comú, que després haurà de ser aprovat per la població local.

“Sabem que la crisi és profunda i afecta tot el territori”, ha dit Fekl dirigint-se a la delegació d’unes 50 persones que van participar en les converses. Segons el ministre d’Interior, no només hi ha una necessitat de “solucions immediates, sinó també treball a llarg termini”, segons informa France 24.

Al voltant de 10.000 persones es van manifestar aquesta setmana a Caiena i Sant-Laurent-du-Maroni, les principals ciutats del territori. Es tracta de les protestes més grans mai vistes en aquesta regió de 250.000 habitants.

Que volen els manifestants, els pobladors de la Guiana francesa, fonamentalment, atenció per part de França que, creuen, els ha deixat sols, amb una actitud que titllen de despectiva.

Volen, seguretat personal, des que el crim ha crescut a nivells que són quotidianament insuportables i que gangrenen constantment a la societat local. Només cal constatar que a l’aeroport internacional de la Guaiana francesa no hi ha “escàners” actius que assegurin un mínim de vigilància respecte del trànsit i del transport aeri.

Volen també una major activitat econòmica. La taxa local de desocupació és oficialment del 22%, però entre els joves arriba a un nivell del 46%. Fet que genera un gran neguit generalitzat entre aquesta franja social amb la situació economicosocial actual.

Volen també, el control de la creixent onada d’immigració clandestina. Principalment de l’haitiana, que utilitza la Guaiana com a trampolí per posteriorment, intentar ingressar des d’allà als Estats Units.

I com no podia ser d’una altra manera hi ha sectors socials que reclamen també la independència de França; o sigui deixar de ser un desgraciat romanent d’un passat colonial que el món ha deixat substancialment enrere.

Guaiana francesaCal també considerar la creixent preocupació pel notable augment del narcotràfic a la Guaiana francesa. Com a conseqüència previsible d’això últim, la màfia de les drogues, sumada ara també a aquella de l’or, s’ha apoderat dels carrers de Cayenne i a més controla -de fet- bona part de la jungla, a l’interior de la Guaiana francesa.

Tot aquest quadre ha provocat la insòlita aparició d’una força, autodenominada: “Els 500 germans”, sense armes, però amb les cares emmascarades i absolutament vestits de negre pretén mantenir un mínim d’ordre. Des de la intimidació i la por.

El grup ha interromput la recent visita del 7 de març passat de la socialista Ségolene Royal a la ciutat capital, sense que ningú després es preocupés massa pel tema. Avui el grup llueix, paradoxalment, com si fos l’única força visible, mitjanament organitzada, del petit territori.

Per confirmar que la Guaiana francesa no és prioritat per a la seva metròpoli, el candidat presidencial que avui lidera les enquestes d’intenció de vot, Emmanuel Macron, s’ha referit a la Guaiana francesa com a “una illa”, confirmant l’increïble grau de desconeixement de la classe política francesa respecte d’una regió remota, a la qual pomposament denomina com un dels seus “territoris d’ultramar”.

El que passa a la Guaiana francesa és tot un avís que França no ha d’ignorar, si vol provar de tornar les coses a la “normalitat”. Altrament, per la intensitat i extensió de l’actual moviment col·lectiu de protesta, nous i futurs episodis del mateix tipus no poden descartar-se, el que generaria una mena d’estat d’insostenible “commoció permanent” en una societat que sembla només pretendre ser degudament atesa per una potència que, respecte d’ella, encara actua a l’antipàtica manera de la vella metròpoli colonial.

Be the first to comment on "La Guaiana francesa en estat de revolta"

Leave a comment