Iran: explota la protesta social, 23 morts i acusacions de guerra contra Déu

Són ja 23 víctimes el balanç de les protestes contra el govern a l’Iran, víctimes de la repressió contra les manifestacions que s’han produït després del malestar social provocat per la pujada dels preus, la desocupació i l’alt nivell de corrupció en tot l’aparell governamental.

Els mitjans iranians van informar diumenge que sis persones havien mort a la província de Hamadan, altres tres han mort a la ciutat de Shahin Shahr, província d’Isfahan (tots dos ubicats al centre del país), mentre que a l’antiga Lorestan han mort tres manifestants. El resultat de la nit anterior ha estat de 9 morts, incloent-hi un nen d’11 anys, mentre un membre de la Guàrdia Revolucionària ha estat mort a Najafabad.

Al costat del dramàtic número de les víctimes mortals, hi ha el dels detinguts, almenys 450 realitzats per les forces de seguretat i els Pasdaran, els “Guardians de la Revolució”. El Ministeri de l’Interior ha declarat que el 90% dels detinguts són joves amb una edat mitjana de 25 anys.

El cap de la Cort Revolucionària de la província de Teheran, Moussa Ghazanfarabad, ja parla de possibles acusacions de “Muharebeh” pels manifestants detinguts, és a dir acusats de fer “guerra contra Déu”, un delicte que comporta la pena de mort.

Les reivindicacions de la protesta són la renúncia del líder suprem Ali Khamenei, així com del President Hassan Rouhani, però en general hi ha una oposicio difusa contra el règim teocràtic, que és reflexteix amb consignes com “fora de Síria, penseu a nosaltres”, “prou Líban, primer els iranians”, una realitat que veu l’Iran, i en particular els Pasdaran amb les seves intervencions a l’estranger, utilitzar riuades de diners sense límit, que acaben malgastats a escenaris internacionals, com el Iemen, Síria, Iraq i Líban.

En aquests dies d’enfrontaments han estat incendiades botigues, autobusos, bancs, han aparegut barricades i les escenes són de guerrilla urbana que ara involucra a unes cinquanta ciutats de tot el país; Internet i els missatges de text han estat bloquejats per evitar la coordinació entre les manifestacions, però la gent continua baixant al carrer, ara ja fa gairebé una setmana, també perquè han estat activats pels membres de la protesta programes de protesta per superar la censura.

Mentrestant han arribat les proclames dels representants de la política iraniana a mantenir la calma, i les utilitzacions de les protestes que al moment semblen sense un cap visible, sense líder i sense línia política, encara que hi ha qui pensa als opositors “conservadors” que s’haurien unit a les manifestacions espontànies per un interès antigovernamental.

Segons el líder suprem del règim teocràtic, l’aiatol·là Ali Khamenei, que ha assenyalat amb el dit els ‘enemics’ de l’Iran, els quals haurien enfortit l’aliança per atacar les institucions islàmiques, l’ús de “diners, homes i agents d’intel·ligència”. Khamenei no ha fet noms i no ha indicat, com era tradició a la vella dialèctica del passat, el braç llarg de les potències estrangeres, però a Twitter ha declarat que “Parlaré amb el poble dels recents incidents en el seu degut moment”.

Donald Trump ha fet diferents intervencions respecte a les protestes en curs a l’Iran, advertint que “el món us està mirant”, que “els règims no són eternes” i que “és el moment de canviar”, el govern està pensant a imposar sancions, possiblement contra els Pasdaran, als quals voldrà lligar al problema nuclear de l’Iran, l’acord firmat durant l’administració Obama que ha estat qüestionat per l’actual president.

La resposta del president Rohani no podia ser cap altre “Trump no ha d’interferir als afers de l’Iran.” Vist entre altres coses que l’administració americana de sempre, no diu res dels altres règims criminals i teocràtics aliats, no hi ha cap diferència substancial entre Aràbia Saudita i Iran per allò que respecte als drets humans en general.

És difícil interpretar la protesta en curs a l’Iran i, encara que el regim faci acusacions respecte a la ‘intervenció estrangera’, sembla més probable que el problema sigui una explosió social interna, que amb el pas del temps, els contrastos han crescut a causa de la repressió de les minories, els kurds en primer lloc, la manca de llibertat individual i els drets civils, la ingerència contínua i costosa a tota la regió, la corrupció, el clergat i la seva voluntat de control social, les confrontacions dins el mateix govern. Curiosament els enemics de sempre, és a dir, els EUA, Aràbia Saudita i Israel, l’Iran els serveix com “enemic”, una entitat repressora i tirànica a la qual acusar sempre, especialment ara que el país està obert a la inversió europea i xinesa.

Be the first to comment on "Iran: explota la protesta social, 23 morts i acusacions de guerra contra Déu"

Leave a comment