Debat amb Andrew Rosindell sobre les conseqüències del Brèxit a Catalunya i Europa

Andrew Rosindell

Hi ha qui opina que el Brèxit perjudica Catalunya perquè reforça el paper d’Espanya com a soci estratègic dins de la Unió Europea, i això podria desincentivar la resta d’estats membres a pressionar-la perquè, en algun moment, endegués un procés de negociació política amb Catalunya. Hi ha, però, també qui pensa que si Escòcia aconseguís quedar-se dins de la UE, o signar un acord ad hoc que la salvaguardés de l’abrupta sortida del Regne Unit, es donaria un nou impuls a l’independentisme català.

En qualsevol cas, les relacions de caràcter econòmic entre Catalunya i el Regne Unit són rellevants, i no només, ni de bon tros, en l’àmbit turístic. La balança comercial catalano-britànica presenta un saldo favorable a Catalunya (2.500 milions d’importacions, 4.000 milions d’exportacions, l’any 2016) i l’activitat mercantil entre tots dos països és intensa (425 empreses catalanes establertes al Regne Unit, 530 empreses britàniques a Catalunya). I una altra dada significativa: el 98,9% de la inversió catalana al Regne Unit es produeix en l’àmbit de les telecomunicacions (*). Ens convé, i força, que es trobi la via d’acord perquè l’arranjament duaner de la UE amb el Regne Unit preservi els llaços comercials i faciliti el flux de béns, serveis, capitals, i -malgrat les reticències britàniques- també de persones.

Les dificultats perquè es pugui resoldre satisfactòriament el Brèxit, i posar punt final a més de quaranta-cinc anys de pertinença del Regne Unit al projecte comú europeu, són moltes. La més costeruda de totes, l’escàs temps disponible. La data oficial de la sortida és el 29 de març de 2019 però el Consell europeu ha aprovat una pròrroga del període de transició fins al 31 de desembre de 2020. Tanmateix, el temps per teixir els complexos acords que requerirà el nou escenari sembla exigu.

Un altre desafiament de gran envergadura pel govern de Theresa May és la frontera entre Irlanda del Nord i la República d’Irlanda. Al referèndum del Brèxit, un 56% dels nord-irlandesos va votar a favor de seguir dins de la UE. L’amenaça d’una frontera dura amb la resta de l’illa posa en risc l’estabilitat dels compromisos de l’Acord de Pau de Divendres Sant. I, per acabar-ho d’adobar, Espanya ha aconseguit imposar una clàusula en què Madrid haurà d’aprovar explícitament qualsevol lligam futur entre la UE i el Regne Unit pel que fa a l’estatus del penyal de Gibraltar.

No obstant això, els defensors del Brèxit proclamen que la finestra d’oportunitat que s’obrirà tan bon punt s’abandoni el club d’estats europeus és magnífica i que, a mig i llarg termini, n’acabarà propulsant l’economia i prosperitat del país. Un país que es vol absolutament integrat als circuits del comerç global, desregulat, i sense aranzels o barreres tarifàries. Un model ben allunyat de l’Europa social i política que és, encara, a despit de l’evident progressió dels corrents euroescèptics, la que suscita més suport entre la ciutadania europea. El divorci britànic és, doncs, un toc d’atenció molt seriós als Vint-i-set perquè repensin a fons el projecte comú, el democratitzin, recuperin l’agenda social i conjurin, d’una vegada per totes, els fantasmes que el tenallen.

Hem convidat a Andrew Rosindell, diputat del Partit Conservador i membre de la Comissió d’Afers Exteriors del Parlament britànic per debatre sobre aquesta controvertida qüestió en el proper dinar Àgora de Sobirania i Justícia.

Rosindell, igual que el seu company de files i actual cap del Foreign Office, Boris Johnson, és un brexiter convençut. També és membre del All-Party Parliamentary Group (APPG), creat a Westminster com observatori del procés sobiranista català. A més a més, ha estat una veu internacional que ha censurat la violència de l’Estat espanyol l’1-O i defensat públicament el dret del poble de Catalunya a decidir el seu futur polític en un referèndum d’autodeterminació, com va fer Escòcia al setembre de 2014.

 

Escoltarem les seves raons en una intervenció inicial i, tot seguit, obrirem el torn de paraula i intercanviarem impressions i punts de vista. El parlamentari britànic s’expressarà en anglès amb traducció consecutiva al català. L’esdeveniment se celebrarà divendres, 1 de junydes de les 2 fins a 2/4 de 5 de la tarda al restaurant Pomarada, i comptarà amb la participació de Josep M. Suàrez, ex-delegat del Govern de Catalunya al Regne Unit i Irlanda, i membre de la junta directiva de Sobirania i Justícia.

Isabel-Helena Martí

Inscripcions: alicia.casals@sij.cat

 

(*) Dades provinents de l’Informe macroeconòmic i tendències de negoci del Regne Unit d’ACCIÓ – Agència per la Competitivitat de l’Empresa (Generalitat de Catalunya) de l’1/06/2017.

 

Be the first to comment on "Debat amb Andrew Rosindell sobre les conseqüències del Brèxit a Catalunya i Europa"

Leave a comment